La mirada des de l'aula: el professor una peça clau

Sempre que pensem en educació pensem en sistema educatiu, pensem en el centre, en l'equip docent, en l'equip directiu, en les normes, en la comunitat educativa, en els objectius... Però, crec que la clau de l'educació està en el que passa a les aules, allò que repercuteix directament en l'alumnat... la clau està en el professor. Per tant, l'èxit de qualsevol equip docent, de qualsevol centre, de qualsevol sistema educatiu només és possible si aconseguim que cada professor,cada tutor entengui que ell ha de comptar amb els altres... ha de treballar en equip, amb els companys i amb els seus alumnes...

Ha canviat molt el seu rol!!! Recordeu aquell professor única font de coneixement a l'aula?.
Actualment, això no és possible. Tenim molts altres recursos que poden ser font de coneixement... I és que ... aquest no és el seu únic rol... El professorat ha de ser protagonista en les transformacions que ha de tenir l'educació i la societat!!!.

Mai no us heu preguntat: com actua el professor a les aules, com ho perceben els seus alumnes? Un dels problemes que més preocupen en les aules, sobretot en les de secundària, és el desinterès i l’avorriment... Vaig llegir un article que comentava que, en una sessió de grup feta amb adolescents (13-16), se'ls va demanar que imaginessin ser "la finestra d'una escola” per la qual diferents persones passarien i mirarien. Aquestes persones havien de conèixer l'Escola d'avui en dia. Les imatges que ensenyaven eren les següents:
"nois i noies xerrant fluixet de diferents temes"...
" amagant els llibres uns a altres"...
" dormint"...
" mirant per la finestra"...
"mirant el rellotge"...
"llegint una revista"...
Això ens indica que no aconseguim motivar-los per aprendre!!!!.
Aquests adolescents no es senten convidats a participar en aquesta aventura d'APRENDRE PER VIURE.
El nou paper del professor és complexe, subjecte a canvis, a ruptura de vincles, esquemes.... Però... és necessari que aflori una nova cultura escolar, més democràtica, més participativa, més cooperativa, més personalitzada, més inclusiva... Cal educar ciutadans més conscients, més tolerants, que resolguin els problemes de la vida quotidiana...
Per a què això sigui possible, necessitem el millor professorat, el més format en coneixements, en emocions estima i tolerància, en resolució de conflictes, en diversitat, en organització, en treball cooperatiu, en criteris organitzatius….
VOLEM UN PROFESSORAT ALTAMENT QUALIFICAT!!!

A VOLTES AMB.... "L'EDUCACIÓ"

Com tots observem, des de fa unes setmanes l'educació està sent motiu de portades de diaris. I, no precisament per donar bones nótícies.
No fa pas gaire que es va publicar l'informe de la Fundació Bofill sobre el fracàs escolar a Catalunya.
I, ara, l'informe PISA... i, amb resultats gens positius.
Dels 57 paisos (30 de la OCDE) que van participar, la mitjana espanola, i la catalana, es troba en el nº 27 dels 30 europeus.
Els indicadors més preocupanets són els de les proves de COMPRENSIÓ LECTORA. Els nostres joves, no entenen el que llegeixen.
Seguint amb aquest informe, tampoc en matemàtiques ni en cultura científica estem a l'alçada.
Aquest SUSPENS en lectura és molt preocupant.
Molts podem pensar: és que a Catalunya, a Espanya, la inversió en educació està per sota dels altres països de l'informe, però, aqui tenim l'exemple de Polonia, que gasta gairebé la meitat que nosaltres en pressupost educatiu i obté millors resultats... per tant, aquesta no ha de ser la "causa", si més no, no la única.
La ministra d'educació, Mercedes Cabrera, apunta que la lectura és una competència fonamental i, dominar-la, permet obtenir millors resultats en altres asignatures.
El nostre conseller, Ernest Maragall, va parlar de la relació directa entre el nivell d'estudis primaris dels pares i baixos resultats.
La qualitat docent també és, per al conseller, una necessitat : docents més preparats, estudiants més preparats.
El president Zapatero apunta que el problema és un problema històric: " hem tingut moltes generacions amb un baix rendiment educatiu". També coincideix amb Maragall en què el que més determina l'educació de cada generació és l'educació dels seus pares.
El PP creu que el problema va ser la LOGSE (aprovada els anys 90)
Els professionals de l'educació opinen de manera molt divergent:

• Lleis que maquillen el fracàs i respecten la vagància...
• Les famílies no estimulen ni dediquen hores a l'educació dels seus fills...
• el professorat no és consultat a l'hora de fer les lleis...
• la societat és la que falla: ningú valora el pocés educatiu...
• no s'ha trobat l'equilibri per treballar la diversitat...
• hi ha una paralització del sistema educatiu (portem 20 anys de retard)...
• està descompensada l'escola pública i privada...
• estructures massa tancades...
• responsabilitat a tres bandes: famílies que no s'impliquen, polítics que no fixen models i centres, que tapen el fracàs...
• massa canvis de llei
• profes sense reciclar i no preparats per assumir tants canvis...
• actitud dels alumnes: consimisme, "cultura del pelotazo", vida fácil...

I jo em pregunto: quines són realment les causes d'aquest fracàs. Hi ha fracàs??

Les dades recollides a l'informe PISA han estat analitzades d'una manera tendenciosa i populista i crec que caldria analitzar-les més en profunditat:

-Si fem una comparativa de la situació de l'educació a espanya de fa 20 anys i la de la resta dels països de la unió europea, l'avenç ha estat molt significatiu. Portem "desventatges".

-Els experts en aquests tipus d'informes afirmen que 10 punts per dalt o per baix no són considerables perquè formen part de la desviació típica de la mostra.

-La mostra de COMPRENSIO LECTORA, no és una mostra significativa perquè era una mostra de manteniment (feta amb molt pocs alumnes) i no dóna, per tant, resultats fiables.

-No podem simplificar les solucions en el problema de l'educació, cal parlar i reflexionar:

Paísos amb diferents models educatius donen resultats similars, i països amb el mateix model educatiu -integrador i inclusiu- donen resultats divergents.

En el cas d'Espanya, els resultats es mantenen constants des que es participa en l´informe PISA i hi ha hagut govern diferents (PP i PSOE-PSC).

D'altra banda, si treiem de la mostra el 9% de la població "nouvinguda" ens situem per damunt de la mitjana de la OCDE. També resulta paradoxal que en aquest exercici "imprudent" de cercar solucions errònees a problemes mal diagnosticats, tots els col·lectius tirem pilotes fora (el problema és de l'altre).

Els partits polítics es culpabilitzen entre ells i no arriben a pensar en el necessari "PACTE PER L'EDUCACIO" que doni estabilitat al sistema.

Els docents responsabilitzem els pares i l'adminstració.

Els pares responsabilitzen els docents.

La premsa, aprofita el filó dels "desastres educatius" per responsabilitzar a tothom...

Ningú fa AUTOCRÍTICA ni aporta solucions que parteixin d'una autoreflexió del que cadascú hauria d'aportar per millorar el Sistema Educatiu.

I, és que AIXÒ DE L'EDUCACIÓ ÉS COSA DE TOTS. I, quan la cosa no funciona, cal afinar molt en el diagnòstic i participar molt en les solucions.

Carme Alonso.

Treballadora de l'educació

El fracaso escolar, la asignatura pendiente...

Cataluña a la cabeza de las comunidades con mayores índices de fracaso escolar.

La semana pasada se dio a conocer el informe de la Fundación Jaume Bofill sobre al Estado de la Educación en Cataluña 2006-2007 que confirma algunas sospechas sobre los déficits de la Educación en Cataluña.

A grandes rasgos las conclusiones del informe nos ubica en la cola con respecto a otras autonomías y con respecto a la media europea, con los índices más bajos de graduación y más altos de abandono escolar. Al parecer y según se refleja en este informe, hoy estamos peor que hace siete años.

El dato más alarmante es el índice ya muy significativo del abandono prematuro de los estudios de los jóvenes de entre 18 y 24 años, es decir, los pos-obligatorios. Cataluña alcanza el 34,1%, más del triple del objetivo europeo para el 2010 y cinco puntos por encima de la tasa de abandono registrada en el 2000. La media española se sitúa en el 30,8%. Solo están peor Baleares, Andalucía, Extremadura, Murcia y Castilla-La Mancha.
Resulta curioso constatar que mientras la tasa de repetición en sexto de primaria en Cataluña es la más baja de España (un 1,5%, cuando la media española es del 5,9%), la tasa de repetición en cuarto de ESO es de las más altas (13,7%, frente a una media española del 12%), especialmente en la escuela pública (el 18,8%).

Esto nos lleva a pensar que, o son muy buenos los escolares de primaria y luego se despistan en la ESO, o el nivel de exigencia de los maestros ha descendido notablemente y en consecuencia, se traslada el problema a los cursos superiores. La realidad es que los institutos catalanes registran la tasa de graduados en ESO (12-16 años) más pobre de toda España. Si a estos datos le sumamos el hecho de que Cataluña fue la comunidad donde más rápido y con mayor intensidad se aplicó la LOGSE, lo cierto es que los resultados de este informe dan mucho en qué pensar.

Supongo que no basta con analizar los datos de un informe, pero lo cierto es que se detecta claramente un déficit en la enseñanza en Cataluña y en el resto de España. Precisamente cuando gobiernos progresistas vienen apostando por la educación como un pilar fundamental en la apuesta por el desarrollo y en la calidad de vida, es cuando estos índices de fracaso escolar nos ponen en alerta. Pero siempre hay una explicación lógica que nos saca de dudas.

El director de la fundación Jaume Bofill, Jordi Sánchez, asegura que una de las causas de ese “fracaso escolar” es la existencia de un potente "mercado laboral no cualificado que resulta atractivo" para una parte de los jóvenes. El porcentaje de ocupación cualificada en Cataluña es inferior a la media española y "claramente inferior a las comunidades autónomas más potentes económicamente, como son Madrid, País Vasco y Navarra", según recoge el mismo estudio.

Por otro lado, en las tres comunidades el abandono prematuro de los estudios está muy por debajo del índice de Cataluña, especialmente en las dos últimas.El informe se refiere, igualmente, al gasto público que se dedica a educación en Cataluña, que sigue presentando "uno de los niveles más bajos del Estado español y de la Unión Europea". A pesar de reconocer que el gasto "tiende a incrementarse", sus efectos todavía son poco perceptibles por culpa de "una falta de inversión sostenida en el tiempo", según precisó el Director de ka Fundación.

Por tanto, hablemos menos y actuemos más.